Com podem treballar la solitud de les persones? Art i xerrada de José Coomonte

Detrás de cada enfermedad, en efecto, está la presencia de un sujeto humano que estructura su enfermedad y hace de ella un elemento de su biografía.

ANGELO BRUSCO

Durant aquessta sessió vem poder comptar amb l'educador José Coomonte, especialitzat actualment en un centre de salut mental.

El món de les malalties mentals ha aparegut a classe amb algunes preguntes i dubtes entre nosaltres ja que hem vist que era un tema que tenia un gran ventall de possibilitats.

L'acompanyament educatiu de persones amb malalties mentals se'ns ha plantejat a classe i ha creat en nosaltres algunes preguntes i dubtes ja que és un àmbit que ofereix límits molts diversos i que opcions que se'ns poden presentar com a desconegudes.

El José ens parlava que els nens i adolescents que arriben al centre, igual que totes les persones, consten d'un espai de soledat propi.
A diferència d'altres àmbits professionals, en el camp de salut mental aquest és un factor accentuat. Moltes de les situacions conflictives d'aquests nens es situen en el seu món interior propi.
És dins d'aquest món on el nen i jove situa la seva realitat minimitzant altres aspectes externs. Això pot expressar-se en forma de bloqueig emocional , en una percepció disgregada dels esdeveniments externs,etc.
L'educador té l'encàrrec d'oferir elements que el noi pugui utilitzar dins d'aquest buit simbòlic, entre el buit de lo intern i l'extern.
L'educador ha d'ajudar a que el jove pugui expressar allò que sent i està vivint interiorment.

L'expressió pot donar-se amb diferents llenguates. Un d'ells és la paraula. La paraula capacita i empodera allò que manté amb angoixa al nen. Si el nen aconsegueix explicar el que vol dir en paraules estarà desenvolupant un nou espai de coneixement que li serà molt útil per a la seva autonomia.
També podem utilitzar els llenguatges personals. Cada educador, igual que cada persona, té els seus propis punts forts i aquests els ha d'utilitzar per a captar l'atenció del subjecte de m,anera que aquest tingui una predisposició positiva cap al procés educatiu.
 Aquests recursos faciliten l'empatia de l'educador i vinculen amb més facilitat el contacte amb el medi i l'entorn.
Aquests dos trets del llenguatge, com molts d'altres, forment una llum en l'educand per a començar a sentir-se valuós i digne d'una expressió personal. Cadascuna d'elles ajudaran a fer aflorar nous punts de partida i noves potencialitats necessàries per a un procés que fugi de les dependències com el que estem buscant.

Tenia por de tu, no pas de l'aigua;
era la teva por que em feia por,
i el lloc fondo on no es veien les rajoles.
M'hi vas arrossegar, recordo encara la força dels teus braços obligant-me mentre intentava d'abraçar-me a tu.
Vaig aprendre a nedar, però més tard,
i molt de temps vaig oblidar aquell dia.
Ara que ja no nedaràs mai més,
veig l'aigua blava immòbil davant meu.
I comprenc que eres tu el qui t'abraçaves
a mi per intentar creuar aquells dies.

JOAN MARGARIT

El teatre de l'oprimit d'Augusto Boal en que ens afavoreix la nostra tasca educativa?

Aquesta forma teatral es caracteritza per a crear un nou espai que trenqui amb les barreres que poden separar dualitats dins d'una mateixa societat. És una corrent revolucionaria que aporta crítica i innovació per a una reconstrucció social. 

Es basa en la creencia sobre cada subjecte com a un poderós actor social imprescindible i capaç d'aportar nous camins per a tot el poble.
Seguint aquesta ideologia el teatre agafa forma d'Agora on els actors i el públic es troben units com a cooparticipadors socials.
La tècnica bàsica utilitza es diu teatre-foro. En aquesta tècnica els actors solen representar una situació social qüotidiana(Per exemple, una conversa en un sopar familiar) i al finalitzar-la, la transformen en un tema de debat participatiu entre els actors i el públic, fet que Boal anomena: espect-actors.

Tots els valors intrínsecs que aporta aquesta forma teatral considero que tenen molta força per a ser una arma de lliberació personal i social.
Per tant,crec que és una molt bona eina educativa en tant que preten desestructurar les formes establertes d'etiquetatge per entrar en una nova estructura en que cada subjecte pot ser protagonista de nous significats i anàlisis socials.



"Defendemos el proceso revolucionario como una acción cultural dialogada conjuntamente con el acceso al poder en el esfuerzo serio y profundo de concienciación"
Paulo Freire

Com podem observar la realitat?

La física quàntica.

En la sessió d'avui hem pogut plantejar-nos i pensar en els interrogants que suggereixen el fet de disposar la nostra mirada a involucrar-se amb altres subjectes, contextos, situacions,etc.

Quan la nostra mirada intervé i entra en acció en una vida o situació ja establerta aquesta pot conduir, condicionar, suggestionar-la de manera molt determinant.

Podem trobar que aquesta és tant súbtil que fins i tot pot arribar a canviar la naturalitat de la realitat, variar-li els significats, dividir-la i fins i tot manipular-la, tal i com deia Freire.

A classe hem pogut veure el vídeo Dr Quantum-Experimento Doble Ranura.

Per a mi ha sigut sorprenent el veure que en les ciencies naturals aquesta mirada també té influència. Veure que els diferents estats que puguin tenir materies tant petites com els electrons, també són susceptibles a la influència d'un nou ull que els miri. D'una nova observació.
Els estudis que es demostren en aquest vídeo diuen que sembla com si l'electró hagués decidit actuar de manera diferent al saber que l'estaben observant i el resultat és que es fa petit i canvia la seva direcció natural.
Imaginem-nos si en una ciència tant específica i minimalitzada podem veure vida i decisió en petites substàncies; quantes formes de decisió podem arribar a tenir les persones sota la influència d'una altre?

Les persones som constantment canviants en relació amb l'entorn. Tenint en compte això hauriem de tenir en compte que tant l'educador com l'educand formaran part d'un procés de constant canvi mutuu.
Hem d'estar sempre atents i fixar-nos amb la manera que som influenciats i canviats per les mirades que ens envolten i observar la realitat desde una mirada que ens podem identificar tant a nosaltres mateixos com amb aquell que estem interactuant. Una mirada que s'accepti, que es reconegui i que vulgui creixer amb naturalitat conjuntament. 

 

ZONA DE CONFORT I ZONA D'APRENENTATGE

Com surto de la meva zona de confort per aprendre?

L'activitat de "La caixa de vida" ha sigut un exercici molt enriquidor per a tots.
Pensar, escollir, seleccionar, recordar aquelles imatges que descriuen tot el transcurs d'aprenentatges significatius de la nostra vida i que ara podem identificar com a aquelles peces que ens defineixen i identifiquen.

Ha sigut un exercici emotiu que ha servit per re-estimular la nostra identitat. 
El fet que la caixa sigui un espai amb profunditat ha permés conèixer als companys no només des de la superfície sinó a enfonsar-nos més a allò que existeix dins dels cors.

 

Peces bàsiques de la meva vida. La família. Zona de confort i aprenentatge.

Peces que em construeixen. Els amics, aquells de fa molts anys i aquells de fa poc temps. Zona de confort i aprenentatge.

Peces úniques i per completar sempre. Els viatges amb propòsit. Zona total d’aprenentatge.

Peces de vida. El temps lliure: lectura, música, natura i companyia. Zona de confort i aprenentatge

En major o menor intensitat en la majoria de les peces em trobo en zona de confort. La zona de confort és aquella en la que ens trobem quan estem en un entorn que dominem.

Tots els entorns on sentim plena confiança i que actuen com el nostre refugi natural ens generen confort. Pot ser des de una situació quotidiana a alguna situació que perdura en el temps, en una circumstància efímera, en una d'ocasional, etc.

Al voltant de la zona de confort trobem la zona d’aprenentatge que és aquella en la que accedim per ampliar la nostra visió del món. 

En la meva experiència de vida, els viatges als que he anat amb un propòsit personal han sigut clarament una imatge d’aquesta zona d’aprenentatge. El fet de veure nous punts de vista, hàbits, cultures, paisatges, etc. Et porta uns nivells que tu no controles i en els que la teva identitat es posa a prova completament.

Tot i això penso que la zona d’aprenentatge pot ser visible en hàbits més comuns inclús dins de les zones de confort. Penso que som nosaltres els que prenem la decisió d’anar a nous terrenys incerts es trobin aquests en qualsevol tipus de situació.

Voler anar d’una zona a una altra per modificar-nos, transformar-nos, moure’ns,avançar, equivocar-nos i conèixer-nos depèn de la nostra actitud i del nostre desig .
 Crec que és molt bo que ens provoquem aquestes noves actituds i desitjos d’aprendre dins de les dues zones. NO ens hem de CONFORMAR.

Si no trobem respostes ens hem de plantejar anar-les a buscar. Si volem nous resultats haurem de deixar de fer el mateix de sempre.

Una combinació activa de les dues zones pot enriquir aquesta búsqueda de resultats!!

:)

Paradigma

Avui hem aprés que els paradigmes són aquelles idees que intenten donar explicació a una pràctica en concret. Aquestes idees s'agrupen en diferents teories i aquestes són les que s'apliquen per a realitzar una pràctica.

Quin és aleshores el paradigma que comprén la didàctica en l'educació social?

Al llarg de la història s'han donat 5 tipus de paradigma dins la didàctica. 

Segons el meu punt de vista, el paradigma ecològic és aquell que es pot adeqüar millor a les diferents circumtàncies que es poden donar a terme dins l'educació social.

Aquest paradigma el que intenta és recollir tots els tipus de processos metodològics i aplicar-los de manera específica en una o altra situació.

El paradigma que també penso que pot definir una bona pràctica en l'educació social és el presagi-producte.

Aquest paradigma confia en la influència de l'educador per a obtenir uns bons resultats en l'aprenentatge de l'educand. Per tant, un educador format serà el que aportarà una bona educació al seu usuari.

Si tenim això en compte, aleshoeres,...


En què ha d'estar format un bon educador?

"El arte supremo del maestro es despertar el placer de la expresión creativa y el conocimiento." 

Albert Einstein 

Mapa conceptual

"La didáctica és l'art de fer les coses de tal manera que siguin fácils d'aprendre"

Després d'aproximar-nos al què de la didàctica hem pogut començar a fer els primers esboços del seu mapa conceptual. En el mapa podem trobar els protagonistes principals d'aquesta disciplina pedagògica i la majoria de conceptes pràctics que la constitueixen i vinculen entre si.

Per a que aquest procés d'ensenyament i aprenentatge pugui ser efectiu crec que és molt important que les dues parts estiguin igual d'implicades per aprendre a conèixer-se i a treballar agafades de la mà compartint en primer lloc el respecte a les necessitats mutues.
En relació amb aquest fet, m'ha agradat comentar a classe les diferencies entre el currículum ocult i el currículum explícit. Penso que el currículum que aporta l'educador a l'educand pot arribar a ser de molta influència en tot aquest recorregut didàctic.

Acabo amb dos vídeos que em van venir a la ment i que poden reflectir les dues diferències.

Currículum ocult: http://www.youtube.com/watch?v=68TuqxnvP_0

Currículum explícit:http://www.youtube.com/watch?v=7Uhkh6BGlHY

Quina és la meva imatge de la Didàctica en relació amb l'Educació Social?

Vincul.

En aquest primer contacte amb la didàctica he pogut veure com aquesta tenia un vincle totalment directe amb l'educació social.

Em va semblar com si aquestes dues disciplines s'agafèssin de la mà per completar-se, impulsar-se i arribar al seu objectiu amb més força. 

La didàctica actúa plenament en l'educació social i l'educació social es serveix de la didàctica. Les dues actuen en el mateix camp d'acció. Un camp d'aprenentatge on constantment es transmeten sabers entre l'educador i l'educand. Els dos protagonistes actúen en un camp multidimensional on han de trobar un punt de partida pel seu viatge conjunt. 

La imatge que li donaria seria la d'una balança que sempre juga amb dos pols que depenen l'un de l'altre.

Primer contacte

"Quiero que sea un reflejo de mi vivir y lo que hay a mi alrededor. Teniendo en cuenta que el reflejo de un espejo no siempre es exacto a la realidad. Un mundo diverso"

 Jorge Bucay

Espero que aquest recorregut per la didàctica serveixi per a descobrir nous camins i sobretot per a no deixar de veure el nostre reflex en l'aprenentatge tenint en compte que el reflex no ens dona a conèixer la realitat exacte sinó una part d'aquesta i que aquesta, l'haurem de buscar conèixer personalment.