Com acompanyem en l’educació social? Quins sóns els moments i processos?

Per a poder contestar aquesta pregunta hem de tenir en compte que la perspectiva juga un paper molt imprtant. A l'hora de fer una observació hi ha infinits àngles des d'on ens podem situar per observar i cap d'ells tindrà una visió errònia de l'objectiu.
Així doncs, si el que volem observar en aquest cas és l'educació, hem de tenir clar que és una qüestió profunda, amb perspectives variables i en molts casos subjectiva.

"La educación es el punto en que decidimos si amamos el mundo lo bastante como para asumir una responsabilidad por él (...) también mediante la educación decidimos si amamos  a nuestros hijos lo bastante como para no arrojarlos de nuestro mundo y librarnos de nuestros propios recursos, ni quitarles de las manos la oportunidad de emprender algo nuevo, algo que nosotros no imaginamos para renovar un mundo común".

ARENDT,H.(2003:300) , Entre el pasado y el futuro, Barcelona:Península


Segons el punt de vista on em sitúo de la mà d'autors, pel·lícules, de la pràctica, de lo quotidià,etc., l'acompanyament en l'educació social no hauria de ser res més ni res menys que trobar-nos amb un altre per tal de fer un viatge junts. On aquest altre és el protagonista que decideix el destí i, en aquest cas,  l'educador és el que subjecta les possibles rutes.

Aquest altra, aquesta persona, siguin quines siguin les seves circumstàncies, decideix emprendre una nova direcció a la seva vida per tal de forma part de nous circuits socials , que pels motius que siguin, no hi havia pogut accedir abans. 
Per tant, aquesta persona la considerem protagonista ja que d'ella neix el DESIG.

¿Quin paper té l'educador? ¿ Té alguna funció?

Penso que l'educador el que ha de fer és possibilitar al nostre protagonista d'un ventall d'opcions, alternatives, recursos, relacionats amb la cultura i la societat per tal de que l'altre pugui establir i agafar-se a nous vincles que el permetin escalar aquests nous territoris.
Un bon educador tindrà la RESPONSABILITAT de conèixer el món, de conèixer la cultura per tal d'apropar-la a l'altre en espais de llibertat.
L'educador s'ha de sentir en DEURE sobre l'altre d'APROPAR-LO a noves visions i perspectives de la seva societat i que aquest prengui noves decisions de PARTICIPACIÓ per tal d'ALIMENTAR AQUEST DESIG.
Per tal de posar en fets aquest deure, l'educador haurà de mostrar-se ATENT a les NECESSITATS que l'altre planteji ( tant les que es mostren de forma evident com les que s'hauràn de DESXIFRAR), l'educador haurà de potenciar la múltiple mirada per observar la complexitat de la realitat de la persona amb la intenció de respondre amb les alternatives socials que més s'ajustin a aquesta.

Com a tot procés de TRANSOFORMACIÓ i CANVI podem trobar múltiples moments que varien segons els TEMPS, RITMES, CIRCUMSTÀNCIES, tant de la persona com de l'educador.

Hàbitualment trobarem moments com:
PRIMER CONTACTE: Entre l'educand i l'educador. Posar les realitats sobre la taula, establir un primer moment per concebre aquest nou ESPAI D'ACCIÓ.
INICI DEL PROCÉS I DESENVOLUPAMENT: Aquest és l'espai on hi juga en major constància lo IMPREVISIBLE. L'educador haurà d'estar atent per ADAPTAR-SE a qualsevol tipus de situacions i decisions que s'originin.

FINAL DEL PROCÉS-INICI D'UN ALTRE: Moment en que l'educand decideix finalitzar el seu acompanyament amb l'educador. No s'ha de concebre com un final sinó just com l'inici de noves rutes per aquest.

Quina cançó per tu resumeix l’essència de l’educació social?

Son moltes les cançons que poden resumir l'essència del que entenc per educació social.

 En primer lloc, perquè aquesta no és invariable per a mi i ni molt menys crec que tota ella pugui comprmir-se en tant sols uns minuts de lletra i música.

El fet d'escollir una cançó, penso que conté una bona part d'aquesta essència de l'educació social ja que la música pot esdevindre per a cada un infinitats de formes, inquietuds, definicions, respostes, vivències, preguntes, replantejaments, etc. que pot atribuir a la seva propia vida, tal i com pretén actuar l'educació entesa amb l'adjectiu de social.

 Aquesta educació, entre moltes altres qüestions,  vol ensenyar a la persona el valor, el deure i el dret que té assignat en front al món. A que aquesta pugui arribar a reconèixer-se com a individu únic, vàlid i útil per al món i per tant, capaç d'aportar en ell tota clase de fets únics. També preten apropar a la persona a cirucits socials de la seva societat per a tal de realitzar un treball participatiu amb la seva comunitat.

Si tenim en conte aquesta definició, senzilla i bàsica, són moltes les cançons que al llarg de la meva vida han pogut reflexar-la d'alguna manera. Una d'elles, i la que he volgut escollir, és la cançó titulada: Voldria aprendre, del cantautor Gerard Quintana.

" Voldria aprendre a DECIDIR, a no dir NO mai més quan vull dir un SÍ. Voldria aprendre a CAMINAR un pas darrere un altre pas. Voldria aprendre a CONSTRUIR cada moment que sé que em fa feliç. Voldria aprendre a REBUTJAR allò que tinc i no he necessitat. ESTRIPAR les lleis que no hem triat, AJUNTAR les mans per ARRIBAR. No costaria tant FER JUNTS UN PAS ENDAVANT, endavant.

Voldria aprendre a RESISTIR cada neguit que no depèn de mi. Voldria aprendre a DESPERTAR abans que el tren no passi de llarg. ESBORRAR LA POR dels vençuts, DIBUIXAR EL FUTUR sense orgull, no costaria tant fer junts un pas, endavant,endavant.

PER SEGUIR , PER NO OBLIDAR, PER SEGUIR JUNTS CAMINANT, PER VOLAR MÉS ENLLÀ, PER TORNAR A COMENÇAR."

L'educació social ha de despertar al món del voler aprendre...

http://www.youtube.com/watch?v=IqWKVRyV--g

(I+U) x V de la UTE

Ens referim en aquest cas al terme UTE com a la Unitat Terapèutica i Educativa de Villabona que ofereix un sistema carcelari alternatiu al sistema carcelari tradicional.

 Aquesta unitat preten trencar amb la realitat repressiva i la subcultura patent que existeix en les presons tradicionals per oferir un sistema carcelari basat en un procés educatiu integral de cada pres per a treballar amb ell la concienciació i la normalització d'habits i conductes que li facilitin a aquest una reinserció al món exterior més eficaç.

És a dir, l'EDUCACIÓ esdevé el factor que fonamenta el servei i sobre la que es construeix un sistema carcelari diferent. 

Després de desglosar els principals trets identificatius d'aquesta realitat, a partir d'un reportatge al programa 30 minuts, hem pogut detectar tant potencialitats com necessitats d'aquesta proposta educativa. 

Per a la realització d'un (I+U) x V caldrà fixar-nos específicament amb les necessitats d'aquesta.

Fent una mirada superficial al video he pogut detectar 6 trets que considero necessaris per a una millora del servei.

1. La mirada de tots els professionals que es troben immersos en aquesta unitat hauria d'estar comunment basada en la deconstrucció de les categories que classifiquen al pres en diferents etiquetes: delinqüent, drogadicte, pervers, lladre,etc. Ja que són persones que se'ls hi ha construït la seva identitat a partir d'aquesta etiqueta atribuïdes focalitzant en elles tota la dimensió de la seva persona. Per tant, penso com una de les majors necessitats, que la UTE estigui basada en una pedagogia desclassificatòria dels subjectes

2. L'eina educativa prioritària d'aquesta unitat son les reunions col·lectives entre els presos per a compartir les experiències, els canvis, transformacions, els errors ,etc. dins l'establiment. Penso que el paper del professional com a motor i regulador d'aquestes dinàmiques, a prt de la realització d'altres funcions específiques, hauria de consistir en un treball tutorial amb el pres, un a un, cas a cas. D'aquesta manera el pres podrà tenir un espai en el que expressar lliurament allò que ell creu necessitar per a nous processos de prog´res personal i comunitari.

3. Més enllà d'una educació en base a pal·liar les adiccions i les tendències delinqüents del pres, a partir d'habits i formes que treballen de forma intrínseca altres qüestions, caldria treballar ,amb la mateixa importancia ,altres aspectes de convivència i altres àrees personals mitjançant el treball comunitàri. 

4.Una de les mancançes que detectava un ex usuari respecte a la UTE, era la monotonia que causava els sitema horari. Detectant aquesta demanda caldria plantejar-se un horari més mobible per a que no es caigui en adquirir hàbits condicionats només per la rutina i que no tinguin un valor personal real. Es pot donar el cas, de que al saber que unes determinades actituds pujen punts, el pres les realitzi per a l'obtenció de punts independentment d'aprendre el valor que aquestes poden reflectir.

5. A part de l'educació informal i no formal que es dona de manera constant en el servei, crec necessari el tractament d'una altra àrea educativa com és l'educació formal i l'educació laboral. Un tractament adaptat al recurs d'aquestes dues disciplines podria capacitar al pres de nous coneixements per a ell que li facilitin i obrin portes al sistema social que sobrepassa la presó.

6. Una de les qüalitats que es pot detectar del recurs és el desig de participar en activitats socials de fora de la presó. Aquesta intencionalitat obra les portes de la presó cap al món de fora i a l'inversa. Es pot treballar a partir d'aquest fet aspectes com la sensibilització, la concienciació, la normalització, etc. Per tant, crec que es necessari buscar més opcions i alternatives per a la participació en diverses activitats socials de fora de la presó i no només utilitzar l'eina teatral als instituts i a les escoles.

Quina carta escriuria si fos en Quique?

Si fos un educador amb l'encàrrec del Quique...
M'agradaria plantejar-ho com a una oportunitat de posar una pàgina en blanc en la vida de la Tania on ella pugui escriure el que vulgui.
Per això, i tenint en compte el que sabem del que rodeja la seva vida, trobo molt encertat que el Quique apostés per el recurs d'una carta. La carta serà una nova opció per a la Tania que despertarà la seva curiositat i qui sap si alguna cosa més.




...
Hola Tania.
Segurament et sembli estranya aquesta carta. Sóc en Quique, un educador social del barri. M'imagino que deus estar cansada de sentir parlar d'educadors, psicòlegs, professors,...que sempre apareguin com a intrusos dins la teva vida. T'entenc i a mi també em suposaria certa incomoditat.
M'agradaria escoltar-te i compartir amb tu les experiències que estàs vivint i que junts poguem trobar alguna sortida per ajudar als teus pares.
Jo estic cada dilluns i dijous tot el dia a l'aula oberta que hi ha al costat del teu institut. Sempre que vulguis i amb total llibertat, pots venir a la meva sala que és la del final del passadís i allà podem xerrar.
Quique.

...

El hombre quiere ser confirmado en su ser por el hombre, y desea la presencia del ser del otro...secreta y turbadamente espera un SÍ que le permita ser y que pueda llegar a él solo de persona a persona.

Martin Buber

De què depèn l’èxit i el fracàs d’una acció formativa? Quina relació té amb la pedagogia de la finitut? Com treballem els nostres errors, frustracions i fracassos?

A partir de diferents vídeos extrets de la películ·la "El club de los poetas muertos" avui hem pogut tractar i plantejar-nos varies preguntes relacionades amb els components de l'acció socioeducativa.
Hem parlat del carpe diem, d'arrencar el full, de pujar-nos adalt de la taula, de nadar a contracorrent, de com assumir els fracassos,etc.
En les diferents escenes, veiem la figura d'un professor que proposa una alternativa a les estructures que tenen lligades les capacitats mentals dels seus educands. Ell confia i creu plenament que els seus educands poden trobar en ells un mar d'opcions i de desitjos que encara no han descobert.


"Muchachos, deben luchar por encontrar su propia voz. Cuanto más tarden en empezar menos probabilitades tienen en encontrarla."

Plantejant-nos a classe, de què depèn l'èxit o el fracàs de la nostra intervenció, he pogut reconèixer com és la propia predisposició la que determina la percepció de l'acció que hem dut a terme. Com la propia predisposició de rebre els aprenentatges dependrà que allò ho recordi com a un èxit o com a un fracàs. De quina manera aconseguim pujar-nos sobre una taula per veure-ho tot des d'una altra perspectiva? Per aconseguir observar el nostre aprenentatge de manera que poguem veure per igual tots els components?
Cadascú té la seva manera de pujar a aquesta taula. Després d'aquesta sessió he volgut reptar-me a reconèixer, a enfortir, i palpar la meva manera de pujar sobre aquesta taula per poder viure tots els aprenentatges permanents de manera mòbil i positiva. Sempre amb la necessitat d'avançar i d'utilitzar recursos que puguin ajudar a aquest moviment.
Contra més enfortim aquest espai singular més podrem ser capaços de mantenir-nos en peu contra qualsevol vent.

Tots vivim i hem de viure frustracions, fracassos i errors. Només en elles necessitarem trobar una nova porta oberta i la manera de madurar i crèixer. Aquest "dol" es pot expressar mitjançant una gran diversitat de formes. 
 El més complicat de tot és poder identificar quines són les nostres maneres i les dels demés per expressar-ho. 
Com a educadors hem d'aprendre a treballar personalment les nostres eines per afrontar i lliberar els nostres fracassos. Només si reconèixem els nostres tindrem la visió clara per podrem ajudar a l'altre a que trobi les seves.

"Robert Frost dijo: dos caminos divergían en

un bosque, y yo tomé el menos transitado de

los dos, y aquello fue lo que cambió todo"

DAFO de l'educació social a Romania

DEBILITATS

• Falta d'atenció als diversos sectors amb risc d'exclusió social
• Falta de la titularitat d'educador social 

AMENACES

• Falta de recursos de desplaçament
• Falta de la professió d'educació social
• Falta d'atenció social
• Falta de polítiques socials cap als sectors vulnerables a patir exclusió

FORTALESES

• Diversitat i promoció de les diferents cultures
• Llibertat i flexibilitat d'acutació al no haver-hi una regulació 

OPORTUNITATS

• Nova creació de la professió d'educació social

Com podem treballar la solitud de les persones? Art i xerrada de José Coomonte

Detrás de cada enfermedad, en efecto, está la presencia de un sujeto humano que estructura su enfermedad y hace de ella un elemento de su biografía.

ANGELO BRUSCO

Durant aquessta sessió vem poder comptar amb l'educador José Coomonte, especialitzat actualment en un centre de salut mental.

El món de les malalties mentals ha aparegut a classe amb algunes preguntes i dubtes entre nosaltres ja que hem vist que era un tema que tenia un gran ventall de possibilitats.

L'acompanyament educatiu de persones amb malalties mentals se'ns ha plantejat a classe i ha creat en nosaltres algunes preguntes i dubtes ja que és un àmbit que ofereix límits molts diversos i que opcions que se'ns poden presentar com a desconegudes.

El José ens parlava que els nens i adolescents que arriben al centre, igual que totes les persones, consten d'un espai de soledat propi.
A diferència d'altres àmbits professionals, en el camp de salut mental aquest és un factor accentuat. Moltes de les situacions conflictives d'aquests nens es situen en el seu món interior propi.
És dins d'aquest món on el nen i jove situa la seva realitat minimitzant altres aspectes externs. Això pot expressar-se en forma de bloqueig emocional , en una percepció disgregada dels esdeveniments externs,etc.
L'educador té l'encàrrec d'oferir elements que el noi pugui utilitzar dins d'aquest buit simbòlic, entre el buit de lo intern i l'extern.
L'educador ha d'ajudar a que el jove pugui expressar allò que sent i està vivint interiorment.

L'expressió pot donar-se amb diferents llenguates. Un d'ells és la paraula. La paraula capacita i empodera allò que manté amb angoixa al nen. Si el nen aconsegueix explicar el que vol dir en paraules estarà desenvolupant un nou espai de coneixement que li serà molt útil per a la seva autonomia.
També podem utilitzar els llenguatges personals. Cada educador, igual que cada persona, té els seus propis punts forts i aquests els ha d'utilitzar per a captar l'atenció del subjecte de m,anera que aquest tingui una predisposició positiva cap al procés educatiu.
 Aquests recursos faciliten l'empatia de l'educador i vinculen amb més facilitat el contacte amb el medi i l'entorn.
Aquests dos trets del llenguatge, com molts d'altres, forment una llum en l'educand per a començar a sentir-se valuós i digne d'una expressió personal. Cadascuna d'elles ajudaran a fer aflorar nous punts de partida i noves potencialitats necessàries per a un procés que fugi de les dependències com el que estem buscant.

Tenia por de tu, no pas de l'aigua;
era la teva por que em feia por,
i el lloc fondo on no es veien les rajoles.
M'hi vas arrossegar, recordo encara la força dels teus braços obligant-me mentre intentava d'abraçar-me a tu.
Vaig aprendre a nedar, però més tard,
i molt de temps vaig oblidar aquell dia.
Ara que ja no nedaràs mai més,
veig l'aigua blava immòbil davant meu.
I comprenc que eres tu el qui t'abraçaves
a mi per intentar creuar aquells dies.

JOAN MARGARIT

El teatre de l'oprimit d'Augusto Boal en que ens afavoreix la nostra tasca educativa?

Aquesta forma teatral es caracteritza per a crear un nou espai que trenqui amb les barreres que poden separar dualitats dins d'una mateixa societat. És una corrent revolucionaria que aporta crítica i innovació per a una reconstrucció social. 

Es basa en la creencia sobre cada subjecte com a un poderós actor social imprescindible i capaç d'aportar nous camins per a tot el poble.
Seguint aquesta ideologia el teatre agafa forma d'Agora on els actors i el públic es troben units com a cooparticipadors socials.
La tècnica bàsica utilitza es diu teatre-foro. En aquesta tècnica els actors solen representar una situació social qüotidiana(Per exemple, una conversa en un sopar familiar) i al finalitzar-la, la transformen en un tema de debat participatiu entre els actors i el públic, fet que Boal anomena: espect-actors.

Tots els valors intrínsecs que aporta aquesta forma teatral considero que tenen molta força per a ser una arma de lliberació personal i social.
Per tant,crec que és una molt bona eina educativa en tant que preten desestructurar les formes establertes d'etiquetatge per entrar en una nova estructura en que cada subjecte pot ser protagonista de nous significats i anàlisis socials.



"Defendemos el proceso revolucionario como una acción cultural dialogada conjuntamente con el acceso al poder en el esfuerzo serio y profundo de concienciación"
Paulo Freire

Com podem observar la realitat?

La física quàntica.

En la sessió d'avui hem pogut plantejar-nos i pensar en els interrogants que suggereixen el fet de disposar la nostra mirada a involucrar-se amb altres subjectes, contextos, situacions,etc.

Quan la nostra mirada intervé i entra en acció en una vida o situació ja establerta aquesta pot conduir, condicionar, suggestionar-la de manera molt determinant.

Podem trobar que aquesta és tant súbtil que fins i tot pot arribar a canviar la naturalitat de la realitat, variar-li els significats, dividir-la i fins i tot manipular-la, tal i com deia Freire.

A classe hem pogut veure el vídeo Dr Quantum-Experimento Doble Ranura.

Per a mi ha sigut sorprenent el veure que en les ciencies naturals aquesta mirada també té influència. Veure que els diferents estats que puguin tenir materies tant petites com els electrons, també són susceptibles a la influència d'un nou ull que els miri. D'una nova observació.
Els estudis que es demostren en aquest vídeo diuen que sembla com si l'electró hagués decidit actuar de manera diferent al saber que l'estaben observant i el resultat és que es fa petit i canvia la seva direcció natural.
Imaginem-nos si en una ciència tant específica i minimalitzada podem veure vida i decisió en petites substàncies; quantes formes de decisió podem arribar a tenir les persones sota la influència d'una altre?

Les persones som constantment canviants en relació amb l'entorn. Tenint en compte això hauriem de tenir en compte que tant l'educador com l'educand formaran part d'un procés de constant canvi mutuu.
Hem d'estar sempre atents i fixar-nos amb la manera que som influenciats i canviats per les mirades que ens envolten i observar la realitat desde una mirada que ens podem identificar tant a nosaltres mateixos com amb aquell que estem interactuant. Una mirada que s'accepti, que es reconegui i que vulgui creixer amb naturalitat conjuntament. 

 

ZONA DE CONFORT I ZONA D'APRENENTATGE

Com surto de la meva zona de confort per aprendre?

L'activitat de "La caixa de vida" ha sigut un exercici molt enriquidor per a tots.
Pensar, escollir, seleccionar, recordar aquelles imatges que descriuen tot el transcurs d'aprenentatges significatius de la nostra vida i que ara podem identificar com a aquelles peces que ens defineixen i identifiquen.

Ha sigut un exercici emotiu que ha servit per re-estimular la nostra identitat. 
El fet que la caixa sigui un espai amb profunditat ha permés conèixer als companys no només des de la superfície sinó a enfonsar-nos més a allò que existeix dins dels cors.

 

Peces bàsiques de la meva vida. La família. Zona de confort i aprenentatge.

Peces que em construeixen. Els amics, aquells de fa molts anys i aquells de fa poc temps. Zona de confort i aprenentatge.

Peces úniques i per completar sempre. Els viatges amb propòsit. Zona total d’aprenentatge.

Peces de vida. El temps lliure: lectura, música, natura i companyia. Zona de confort i aprenentatge

En major o menor intensitat en la majoria de les peces em trobo en zona de confort. La zona de confort és aquella en la que ens trobem quan estem en un entorn que dominem.

Tots els entorns on sentim plena confiança i que actuen com el nostre refugi natural ens generen confort. Pot ser des de una situació quotidiana a alguna situació que perdura en el temps, en una circumstància efímera, en una d'ocasional, etc.

Al voltant de la zona de confort trobem la zona d’aprenentatge que és aquella en la que accedim per ampliar la nostra visió del món. 

En la meva experiència de vida, els viatges als que he anat amb un propòsit personal han sigut clarament una imatge d’aquesta zona d’aprenentatge. El fet de veure nous punts de vista, hàbits, cultures, paisatges, etc. Et porta uns nivells que tu no controles i en els que la teva identitat es posa a prova completament.

Tot i això penso que la zona d’aprenentatge pot ser visible en hàbits més comuns inclús dins de les zones de confort. Penso que som nosaltres els que prenem la decisió d’anar a nous terrenys incerts es trobin aquests en qualsevol tipus de situació.

Voler anar d’una zona a una altra per modificar-nos, transformar-nos, moure’ns,avançar, equivocar-nos i conèixer-nos depèn de la nostra actitud i del nostre desig .
 Crec que és molt bo que ens provoquem aquestes noves actituds i desitjos d’aprendre dins de les dues zones. NO ens hem de CONFORMAR.

Si no trobem respostes ens hem de plantejar anar-les a buscar. Si volem nous resultats haurem de deixar de fer el mateix de sempre.

Una combinació activa de les dues zones pot enriquir aquesta búsqueda de resultats!!

:)

Paradigma

Avui hem aprés que els paradigmes són aquelles idees que intenten donar explicació a una pràctica en concret. Aquestes idees s'agrupen en diferents teories i aquestes són les que s'apliquen per a realitzar una pràctica.

Quin és aleshores el paradigma que comprén la didàctica en l'educació social?

Al llarg de la història s'han donat 5 tipus de paradigma dins la didàctica. 

Segons el meu punt de vista, el paradigma ecològic és aquell que es pot adeqüar millor a les diferents circumtàncies que es poden donar a terme dins l'educació social.

Aquest paradigma el que intenta és recollir tots els tipus de processos metodològics i aplicar-los de manera específica en una o altra situació.

El paradigma que també penso que pot definir una bona pràctica en l'educació social és el presagi-producte.

Aquest paradigma confia en la influència de l'educador per a obtenir uns bons resultats en l'aprenentatge de l'educand. Per tant, un educador format serà el que aportarà una bona educació al seu usuari.

Si tenim això en compte, aleshoeres,...


En què ha d'estar format un bon educador?

"El arte supremo del maestro es despertar el placer de la expresión creativa y el conocimiento." 

Albert Einstein 

Mapa conceptual

"La didáctica és l'art de fer les coses de tal manera que siguin fácils d'aprendre"

Després d'aproximar-nos al què de la didàctica hem pogut començar a fer els primers esboços del seu mapa conceptual. En el mapa podem trobar els protagonistes principals d'aquesta disciplina pedagògica i la majoria de conceptes pràctics que la constitueixen i vinculen entre si.

Per a que aquest procés d'ensenyament i aprenentatge pugui ser efectiu crec que és molt important que les dues parts estiguin igual d'implicades per aprendre a conèixer-se i a treballar agafades de la mà compartint en primer lloc el respecte a les necessitats mutues.
En relació amb aquest fet, m'ha agradat comentar a classe les diferencies entre el currículum ocult i el currículum explícit. Penso que el currículum que aporta l'educador a l'educand pot arribar a ser de molta influència en tot aquest recorregut didàctic.

Acabo amb dos vídeos que em van venir a la ment i que poden reflectir les dues diferències.

Currículum ocult: http://www.youtube.com/watch?v=68TuqxnvP_0

Currículum explícit:http://www.youtube.com/watch?v=7Uhkh6BGlHY

Quina és la meva imatge de la Didàctica en relació amb l'Educació Social?

Vincul.

En aquest primer contacte amb la didàctica he pogut veure com aquesta tenia un vincle totalment directe amb l'educació social.

Em va semblar com si aquestes dues disciplines s'agafèssin de la mà per completar-se, impulsar-se i arribar al seu objectiu amb més força. 

La didàctica actúa plenament en l'educació social i l'educació social es serveix de la didàctica. Les dues actuen en el mateix camp d'acció. Un camp d'aprenentatge on constantment es transmeten sabers entre l'educador i l'educand. Els dos protagonistes actúen en un camp multidimensional on han de trobar un punt de partida pel seu viatge conjunt. 

La imatge que li donaria seria la d'una balança que sempre juga amb dos pols que depenen l'un de l'altre.

Primer contacte

"Quiero que sea un reflejo de mi vivir y lo que hay a mi alrededor. Teniendo en cuenta que el reflejo de un espejo no siempre es exacto a la realidad. Un mundo diverso"

 Jorge Bucay

Espero que aquest recorregut per la didàctica serveixi per a descobrir nous camins i sobretot per a no deixar de veure el nostre reflex en l'aprenentatge tenint en compte que el reflex no ens dona a conèixer la realitat exacte sinó una part d'aquesta i que aquesta, l'haurem de buscar conèixer personalment.