Com podem treballar la solitud de les persones? Art i xerrada de José Coomonte

Detrás de cada enfermedad, en efecto, está la presencia de un sujeto humano que estructura su enfermedad y hace de ella un elemento de su biografía.

ANGELO BRUSCO

Durant aquessta sessió vem poder comptar amb l'educador José Coomonte, especialitzat actualment en un centre de salut mental.

El món de les malalties mentals ha aparegut a classe amb algunes preguntes i dubtes entre nosaltres ja que hem vist que era un tema que tenia un gran ventall de possibilitats.

L'acompanyament educatiu de persones amb malalties mentals se'ns ha plantejat a classe i ha creat en nosaltres algunes preguntes i dubtes ja que és un àmbit que ofereix límits molts diversos i que opcions que se'ns poden presentar com a desconegudes.

El José ens parlava que els nens i adolescents que arriben al centre, igual que totes les persones, consten d'un espai de soledat propi.
A diferència d'altres àmbits professionals, en el camp de salut mental aquest és un factor accentuat. Moltes de les situacions conflictives d'aquests nens es situen en el seu món interior propi.
És dins d'aquest món on el nen i jove situa la seva realitat minimitzant altres aspectes externs. Això pot expressar-se en forma de bloqueig emocional , en una percepció disgregada dels esdeveniments externs,etc.
L'educador té l'encàrrec d'oferir elements que el noi pugui utilitzar dins d'aquest buit simbòlic, entre el buit de lo intern i l'extern.
L'educador ha d'ajudar a que el jove pugui expressar allò que sent i està vivint interiorment.

L'expressió pot donar-se amb diferents llenguates. Un d'ells és la paraula. La paraula capacita i empodera allò que manté amb angoixa al nen. Si el nen aconsegueix explicar el que vol dir en paraules estarà desenvolupant un nou espai de coneixement que li serà molt útil per a la seva autonomia.
També podem utilitzar els llenguatges personals. Cada educador, igual que cada persona, té els seus propis punts forts i aquests els ha d'utilitzar per a captar l'atenció del subjecte de m,anera que aquest tingui una predisposició positiva cap al procés educatiu.
 Aquests recursos faciliten l'empatia de l'educador i vinculen amb més facilitat el contacte amb el medi i l'entorn.
Aquests dos trets del llenguatge, com molts d'altres, forment una llum en l'educand per a començar a sentir-se valuós i digne d'una expressió personal. Cadascuna d'elles ajudaran a fer aflorar nous punts de partida i noves potencialitats necessàries per a un procés que fugi de les dependències com el que estem buscant.

Tenia por de tu, no pas de l'aigua;
era la teva por que em feia por,
i el lloc fondo on no es veien les rajoles.
M'hi vas arrossegar, recordo encara la força dels teus braços obligant-me mentre intentava d'abraçar-me a tu.
Vaig aprendre a nedar, però més tard,
i molt de temps vaig oblidar aquell dia.
Ara que ja no nedaràs mai més,
veig l'aigua blava immòbil davant meu.
I comprenc que eres tu el qui t'abraçaves
a mi per intentar creuar aquells dies.

JOAN MARGARIT