Com acompanyem en l’educació social? Quins sóns els moments i processos?

Per a poder contestar aquesta pregunta hem de tenir en compte que la perspectiva juga un paper molt imprtant. A l'hora de fer una observació hi ha infinits àngles des d'on ens podem situar per observar i cap d'ells tindrà una visió errònia de l'objectiu.
Així doncs, si el que volem observar en aquest cas és l'educació, hem de tenir clar que és una qüestió profunda, amb perspectives variables i en molts casos subjectiva.

"La educación es el punto en que decidimos si amamos el mundo lo bastante como para asumir una responsabilidad por él (...) también mediante la educación decidimos si amamos  a nuestros hijos lo bastante como para no arrojarlos de nuestro mundo y librarnos de nuestros propios recursos, ni quitarles de las manos la oportunidad de emprender algo nuevo, algo que nosotros no imaginamos para renovar un mundo común".

ARENDT,H.(2003:300) , Entre el pasado y el futuro, Barcelona:Península


Segons el punt de vista on em sitúo de la mà d'autors, pel·lícules, de la pràctica, de lo quotidià,etc., l'acompanyament en l'educació social no hauria de ser res més ni res menys que trobar-nos amb un altre per tal de fer un viatge junts. On aquest altre és el protagonista que decideix el destí i, en aquest cas,  l'educador és el que subjecta les possibles rutes.

Aquest altra, aquesta persona, siguin quines siguin les seves circumstàncies, decideix emprendre una nova direcció a la seva vida per tal de forma part de nous circuits socials , que pels motius que siguin, no hi havia pogut accedir abans. 
Per tant, aquesta persona la considerem protagonista ja que d'ella neix el DESIG.

¿Quin paper té l'educador? ¿ Té alguna funció?

Penso que l'educador el que ha de fer és possibilitar al nostre protagonista d'un ventall d'opcions, alternatives, recursos, relacionats amb la cultura i la societat per tal de que l'altre pugui establir i agafar-se a nous vincles que el permetin escalar aquests nous territoris.
Un bon educador tindrà la RESPONSABILITAT de conèixer el món, de conèixer la cultura per tal d'apropar-la a l'altre en espais de llibertat.
L'educador s'ha de sentir en DEURE sobre l'altre d'APROPAR-LO a noves visions i perspectives de la seva societat i que aquest prengui noves decisions de PARTICIPACIÓ per tal d'ALIMENTAR AQUEST DESIG.
Per tal de posar en fets aquest deure, l'educador haurà de mostrar-se ATENT a les NECESSITATS que l'altre planteji ( tant les que es mostren de forma evident com les que s'hauràn de DESXIFRAR), l'educador haurà de potenciar la múltiple mirada per observar la complexitat de la realitat de la persona amb la intenció de respondre amb les alternatives socials que més s'ajustin a aquesta.

Com a tot procés de TRANSOFORMACIÓ i CANVI podem trobar múltiples moments que varien segons els TEMPS, RITMES, CIRCUMSTÀNCIES, tant de la persona com de l'educador.

Hàbitualment trobarem moments com:
PRIMER CONTACTE: Entre l'educand i l'educador. Posar les realitats sobre la taula, establir un primer moment per concebre aquest nou ESPAI D'ACCIÓ.
INICI DEL PROCÉS I DESENVOLUPAMENT: Aquest és l'espai on hi juga en major constància lo IMPREVISIBLE. L'educador haurà d'estar atent per ADAPTAR-SE a qualsevol tipus de situacions i decisions que s'originin.

FINAL DEL PROCÉS-INICI D'UN ALTRE: Moment en que l'educand decideix finalitzar el seu acompanyament amb l'educador. No s'ha de concebre com un final sinó just com l'inici de noves rutes per aquest.

Quina cançó per tu resumeix l’essència de l’educació social?

Son moltes les cançons que poden resumir l'essència del que entenc per educació social.

 En primer lloc, perquè aquesta no és invariable per a mi i ni molt menys crec que tota ella pugui comprmir-se en tant sols uns minuts de lletra i música.

El fet d'escollir una cançó, penso que conté una bona part d'aquesta essència de l'educació social ja que la música pot esdevindre per a cada un infinitats de formes, inquietuds, definicions, respostes, vivències, preguntes, replantejaments, etc. que pot atribuir a la seva propia vida, tal i com pretén actuar l'educació entesa amb l'adjectiu de social.

 Aquesta educació, entre moltes altres qüestions,  vol ensenyar a la persona el valor, el deure i el dret que té assignat en front al món. A que aquesta pugui arribar a reconèixer-se com a individu únic, vàlid i útil per al món i per tant, capaç d'aportar en ell tota clase de fets únics. També preten apropar a la persona a cirucits socials de la seva societat per a tal de realitzar un treball participatiu amb la seva comunitat.

Si tenim en conte aquesta definició, senzilla i bàsica, són moltes les cançons que al llarg de la meva vida han pogut reflexar-la d'alguna manera. Una d'elles, i la que he volgut escollir, és la cançó titulada: Voldria aprendre, del cantautor Gerard Quintana.

" Voldria aprendre a DECIDIR, a no dir NO mai més quan vull dir un SÍ. Voldria aprendre a CAMINAR un pas darrere un altre pas. Voldria aprendre a CONSTRUIR cada moment que sé que em fa feliç. Voldria aprendre a REBUTJAR allò que tinc i no he necessitat. ESTRIPAR les lleis que no hem triat, AJUNTAR les mans per ARRIBAR. No costaria tant FER JUNTS UN PAS ENDAVANT, endavant.

Voldria aprendre a RESISTIR cada neguit que no depèn de mi. Voldria aprendre a DESPERTAR abans que el tren no passi de llarg. ESBORRAR LA POR dels vençuts, DIBUIXAR EL FUTUR sense orgull, no costaria tant fer junts un pas, endavant,endavant.

PER SEGUIR , PER NO OBLIDAR, PER SEGUIR JUNTS CAMINANT, PER VOLAR MÉS ENLLÀ, PER TORNAR A COMENÇAR."

L'educació social ha de despertar al món del voler aprendre...

http://www.youtube.com/watch?v=IqWKVRyV--g

(I+U) x V de la UTE

Ens referim en aquest cas al terme UTE com a la Unitat Terapèutica i Educativa de Villabona que ofereix un sistema carcelari alternatiu al sistema carcelari tradicional.

 Aquesta unitat preten trencar amb la realitat repressiva i la subcultura patent que existeix en les presons tradicionals per oferir un sistema carcelari basat en un procés educatiu integral de cada pres per a treballar amb ell la concienciació i la normalització d'habits i conductes que li facilitin a aquest una reinserció al món exterior més eficaç.

És a dir, l'EDUCACIÓ esdevé el factor que fonamenta el servei i sobre la que es construeix un sistema carcelari diferent. 

Després de desglosar els principals trets identificatius d'aquesta realitat, a partir d'un reportatge al programa 30 minuts, hem pogut detectar tant potencialitats com necessitats d'aquesta proposta educativa. 

Per a la realització d'un (I+U) x V caldrà fixar-nos específicament amb les necessitats d'aquesta.

Fent una mirada superficial al video he pogut detectar 6 trets que considero necessaris per a una millora del servei.

1. La mirada de tots els professionals que es troben immersos en aquesta unitat hauria d'estar comunment basada en la deconstrucció de les categories que classifiquen al pres en diferents etiquetes: delinqüent, drogadicte, pervers, lladre,etc. Ja que són persones que se'ls hi ha construït la seva identitat a partir d'aquesta etiqueta atribuïdes focalitzant en elles tota la dimensió de la seva persona. Per tant, penso com una de les majors necessitats, que la UTE estigui basada en una pedagogia desclassificatòria dels subjectes

2. L'eina educativa prioritària d'aquesta unitat son les reunions col·lectives entre els presos per a compartir les experiències, els canvis, transformacions, els errors ,etc. dins l'establiment. Penso que el paper del professional com a motor i regulador d'aquestes dinàmiques, a prt de la realització d'altres funcions específiques, hauria de consistir en un treball tutorial amb el pres, un a un, cas a cas. D'aquesta manera el pres podrà tenir un espai en el que expressar lliurament allò que ell creu necessitar per a nous processos de prog´res personal i comunitari.

3. Més enllà d'una educació en base a pal·liar les adiccions i les tendències delinqüents del pres, a partir d'habits i formes que treballen de forma intrínseca altres qüestions, caldria treballar ,amb la mateixa importancia ,altres aspectes de convivència i altres àrees personals mitjançant el treball comunitàri. 

4.Una de les mancançes que detectava un ex usuari respecte a la UTE, era la monotonia que causava els sitema horari. Detectant aquesta demanda caldria plantejar-se un horari més mobible per a que no es caigui en adquirir hàbits condicionats només per la rutina i que no tinguin un valor personal real. Es pot donar el cas, de que al saber que unes determinades actituds pujen punts, el pres les realitzi per a l'obtenció de punts independentment d'aprendre el valor que aquestes poden reflectir.

5. A part de l'educació informal i no formal que es dona de manera constant en el servei, crec necessari el tractament d'una altra àrea educativa com és l'educació formal i l'educació laboral. Un tractament adaptat al recurs d'aquestes dues disciplines podria capacitar al pres de nous coneixements per a ell que li facilitin i obrin portes al sistema social que sobrepassa la presó.

6. Una de les qüalitats que es pot detectar del recurs és el desig de participar en activitats socials de fora de la presó. Aquesta intencionalitat obra les portes de la presó cap al món de fora i a l'inversa. Es pot treballar a partir d'aquest fet aspectes com la sensibilització, la concienciació, la normalització, etc. Per tant, crec que es necessari buscar més opcions i alternatives per a la participació en diverses activitats socials de fora de la presó i no només utilitzar l'eina teatral als instituts i a les escoles.