Per a poder contestar aquesta pregunta hem de tenir en compte que la perspectiva juga un paper molt imprtant. A l'hora de fer una observació hi ha infinits àngles des d'on ens podem situar per observar i cap d'ells tindrà una visió errònia de l'objectiu.
Així doncs, si el que volem observar en aquest cas és l'educació, hem de tenir clar que és una qüestió profunda, amb perspectives variables i en molts casos subjectiva.
Així doncs, si el que volem observar en aquest cas és l'educació, hem de tenir clar que és una qüestió profunda, amb perspectives variables i en molts casos subjectiva.
"La educación es el punto en que decidimos si amamos el mundo lo bastante como para asumir una responsabilidad por él (...) también mediante la educación decidimos si amamos a nuestros hijos lo bastante como para no arrojarlos de nuestro mundo y librarnos de nuestros propios recursos, ni quitarles de las manos la oportunidad de emprender algo nuevo, algo que nosotros no imaginamos para renovar un mundo común".
ARENDT,H.(2003:300) , Entre el pasado y el futuro, Barcelona:Península
Segons el punt de vista on em sitúo de la mà d'autors, pel·lícules, de la pràctica, de lo quotidià,etc., l'acompanyament en l'educació social no hauria de ser res més ni res menys que trobar-nos amb un altre per tal de fer un viatge junts. On aquest altre és el protagonista que decideix el destí i, en aquest cas, l'educador és el que subjecta les possibles rutes.
Aquest altra, aquesta persona, siguin quines siguin les seves circumstàncies, decideix emprendre una nova direcció a la seva vida per tal de forma part de nous circuits socials , que pels motius que siguin, no hi havia pogut accedir abans.
Per tant, aquesta persona la considerem protagonista ja que d'ella neix el DESIG.
¿Quin paper té l'educador? ¿ Té alguna funció?
Penso que l'educador el que ha de fer és possibilitar al nostre protagonista d'un ventall d'opcions, alternatives, recursos, relacionats amb la cultura i la societat per tal de que l'altre pugui establir i agafar-se a nous vincles que el permetin escalar aquests nous territoris.
Un bon educador tindrà la RESPONSABILITAT de conèixer el món, de conèixer la cultura per tal d'apropar-la a l'altre en espais de llibertat.
L'educador s'ha de sentir en DEURE sobre l'altre d'APROPAR-LO a noves visions i perspectives de la seva societat i que aquest prengui noves decisions de PARTICIPACIÓ per tal d'ALIMENTAR AQUEST DESIG.
Per tal de posar en fets aquest deure, l'educador haurà de mostrar-se ATENT a les NECESSITATS que l'altre planteji ( tant les que es mostren de forma evident com les que s'hauràn de DESXIFRAR), l'educador haurà de potenciar la múltiple mirada per observar la complexitat de la realitat de la persona amb la intenció de respondre amb les alternatives socials que més s'ajustin a aquesta.
Com a tot procés de TRANSOFORMACIÓ i CANVI podem trobar múltiples moments que varien segons els TEMPS, RITMES, CIRCUMSTÀNCIES, tant de la persona com de l'educador.
Hàbitualment trobarem moments com:
PRIMER CONTACTE: Entre l'educand i l'educador. Posar les realitats sobre la taula, establir un primer moment per concebre aquest nou ESPAI D'ACCIÓ.
INICI DEL PROCÉS I DESENVOLUPAMENT: Aquest és l'espai on hi juga en major constància lo IMPREVISIBLE. L'educador haurà d'estar atent per ADAPTAR-SE a qualsevol tipus de situacions i decisions que s'originin.
FINAL DEL PROCÉS-INICI D'UN ALTRE: Moment en que l'educand decideix finalitzar el seu acompanyament amb l'educador. No s'ha de concebre com un final sinó just com l'inici de noves rutes per aquest.
Segons el punt de vista on em sitúo de la mà d'autors, pel·lícules, de la pràctica, de lo quotidià,etc., l'acompanyament en l'educació social no hauria de ser res més ni res menys que trobar-nos amb un altre per tal de fer un viatge junts. On aquest altre és el protagonista que decideix el destí i, en aquest cas, l'educador és el que subjecta les possibles rutes.
Aquest altra, aquesta persona, siguin quines siguin les seves circumstàncies, decideix emprendre una nova direcció a la seva vida per tal de forma part de nous circuits socials , que pels motius que siguin, no hi havia pogut accedir abans.
Per tant, aquesta persona la considerem protagonista ja que d'ella neix el DESIG.
¿Quin paper té l'educador? ¿ Té alguna funció?
Penso que l'educador el que ha de fer és possibilitar al nostre protagonista d'un ventall d'opcions, alternatives, recursos, relacionats amb la cultura i la societat per tal de que l'altre pugui establir i agafar-se a nous vincles que el permetin escalar aquests nous territoris.
Un bon educador tindrà la RESPONSABILITAT de conèixer el món, de conèixer la cultura per tal d'apropar-la a l'altre en espais de llibertat.
L'educador s'ha de sentir en DEURE sobre l'altre d'APROPAR-LO a noves visions i perspectives de la seva societat i que aquest prengui noves decisions de PARTICIPACIÓ per tal d'ALIMENTAR AQUEST DESIG.
Per tal de posar en fets aquest deure, l'educador haurà de mostrar-se ATENT a les NECESSITATS que l'altre planteji ( tant les que es mostren de forma evident com les que s'hauràn de DESXIFRAR), l'educador haurà de potenciar la múltiple mirada per observar la complexitat de la realitat de la persona amb la intenció de respondre amb les alternatives socials que més s'ajustin a aquesta.
Com a tot procés de TRANSOFORMACIÓ i CANVI podem trobar múltiples moments que varien segons els TEMPS, RITMES, CIRCUMSTÀNCIES, tant de la persona com de l'educador.
Hàbitualment trobarem moments com:
PRIMER CONTACTE: Entre l'educand i l'educador. Posar les realitats sobre la taula, establir un primer moment per concebre aquest nou ESPAI D'ACCIÓ.
INICI DEL PROCÉS I DESENVOLUPAMENT: Aquest és l'espai on hi juga en major constància lo IMPREVISIBLE. L'educador haurà d'estar atent per ADAPTAR-SE a qualsevol tipus de situacions i decisions que s'originin.
FINAL DEL PROCÉS-INICI D'UN ALTRE: Moment en que l'educand decideix finalitzar el seu acompanyament amb l'educador. No s'ha de concebre com un final sinó just com l'inici de noves rutes per aquest.
No hay comentarios:
Publicar un comentario