I per acabar.... ( o per començar? )

Per acabar o per començar?

Les dues serien cares d'una mateixa moneda.

Crec que tota etapa té la capacitat d'alimentar-nos des de diferents moments tant positius com negatius que ens faran crèixer i madurar respecte el que erem abans d'experimentar-les i que ens prepararan per a la següent experiència.

En aquest cas, durant el procés i ara en el final , puc afirmar que aquesta assignatura ha sigut part d'aquestes experiències noves i ara ja del passat però que perduren en el present. Ha sigut una etapa nova que tenim el privilegi de que perduri en el record i de reviure-la en un altre format en el present. 

La veritat és que durant el llarg d'aquesta experiència hem pogut experimentar a nivell tant grupal com individal, diversos moments de replantejament en l'educació i en el nostre paper d'educadors socials. En aquests moments s'ha posat en joc la nostra identitat i l'hem pogut observar des de diverses perspectives que ens permetien modificar-la , revalorar-la, reconèixer-la ,etc. 

M'emporto uns aprenentatges molt significatius i pràctics fet que em permet aplicar-los a la meva vida i a la dels que m'envolten. Espero que aquests siguin nous ingredients per a la resta d'experiències com a educadora i serveixin per a seguir construint el nostre rol i la nostra percepció de la realitat.

No sabria identificar una nota que definís els meus aprenentatges, ja que aquests són subjectius i no tenen una equivalència numérica. Si el que he de tenir en compte, per a fer aquesta valoració, és l'actitud i el compromís enfront la classe i l'equip docent, aleshores la nota que identifico és al voltant del 6 i el 7. Penso que podria haver-me esforçat i involucrat d'una manera més activa per a construir un veritable compromís de grup. Tot i això ,considero que més enllà d'aquesta nota, la qual penso que no aconseguirà determinar allò que ha succeït en mi, dins l'assignatura s'han donat a terme nous inicis en mi en front a nous camins per emprendre. 

Dono moltes gràcies als companys i a l'Anna per haver construït durant aquests mesos aquest nou camí. 

Gràcies i fins aviat!!

CASOS

A continuació faré un resum sintètic d'alguns dels casos exposats a classe que considero més rellevants i on el paper de l'educador juga un paper detonant dins les diferents circumstàncies.




"Hay que acercarse al hombre, por lo tanto, de una manera global, que no le mutile en su experiencia concreta, que no elimine u olvide el sector de la subjetividad. En otras palabras, hay que considedrarlo y tratarlo como persona."
ANGEL BRUSCO




CAS 1

Bulling escolar.

El primer cas expòs a classe ha tractat al voltant de la temàtica del bulling escolar. Diverses situacions mostraven com aquest acompanyava a una noia fins al punt d'influir a totes les àrees i àmbits de la seva vida.

Una de les solucions que podria plantejar, seria ,en primer lloc, que el professor o tutor dels nois tingués una xerrada de priemer contacte amb les dues parts per separat. Així tindrien la possibilitat d'obrir-se davant una cara  coneguda, fet que facilitaria la confiança i la familiaritat. Si la figura del professor no fos suficient per a garantir un canvi d'actituds, caldria la figura de l'educador escolar. Aquest hauria d'actuar en un primer contacte, amb cadascuna de les parts, també per separat, dins d'un espai de la mateixa escola, espai que no el hi resulti aïllat ni extern. A partir d'aquí, l'educador haurà de tenir certa estratègia per a entendre la posició de les dues parts i proposar noves actituds i circumstancies per a unir i normalitzar el vincle entre les dues parts, un vincle fundat en el respecte.

CAS 2

Conflicte veïnal.

El segon cas tractava d'un conflicte de barri entre les persones que viuen en aquest, de diferents característiques ( bàsicament , diferencies d'edat). Els conflictes surgeixen per la dificultat que aquestes parts tenen d'arribar a un acord consensuat de l'ús dels espais públics del poble.

El paper de l'educador hauria de tenir una funció auxiliar i de referència, deixant que els propis ciutadans prenguin les iniciatives i el rumb de les relacions entre ells i de les noves decisions que es vulguin prendre. Trobo convenient que l'educador proposi plantejaments, propostes, alternatives, tant socials com personals per a la resolució dels conflictes, però mai hauria de dictaminar-les ni imposar-les. La seva actitud s'hauria de tenir en compte però no hauria de ser la que influís amb predominança.

CAS 3

Conflictes dins l'aula.

En aquest cas el tema que entrava en joc era el de conflictes dins d'una aula escolar detonats per un grup d'estudiants que per diversos motius distorsionen l'ambient de classe generant conflictes.
Cal que l'educadora en aquestes circumstàncies promogui l'igualtat a classe i procuri motivar als estudiants que no ho estan. Arribar a fer entendre que són útils i imprescindibles dins l'aula i que tenen un paper molt important més enllà de si els hi agrada o no el que estudien. Ensenyar-li's a veure l'educació des d'un altre punt de vista per a que puguin tenir  desig d'aprendre per a si mateixos. Buscar elements pràctics d'aquestes noves perspectives per poder aplicar-los dins l'aula.

CAS 4

Violència de gènere.

El quart cas es basava en una situació de violència de gènere entre una parella.
L'educador, enmig d'una situació tant complexa i delicada com vindria a ser en aquests casos, haurà de viure la situació des d'una posició propera a la víctima i de manera constant. L'educador hauria de formar part del procés en forma de relació constant amb el cas. Per una banda, per donar suport a la víctima i oferir-li possibles alternatives davant la situació i per l'altre, per treballar amb la figuara de l'opressor. Penso que el treball amb l'opressor és de vital importància en aquests casos per a que pugui haver un treball de reeducació complet davant de la situació.

CAS 5
Proposta de radio en un centre penitenciari.

El cinquè cas es desenvolupa dins d'un espai penitenciari. En aquest, s'inicia una proposta participativa per als interns sobre la temàtica de la radio. Tot i assistir-hi poc públic, dos dels interns que hi assisteixen es troben discutint, fet que posa en conflicte la resta del grup i els professionals.
L'educador en una situació d'aquests caràcters hauria de fer un treball amb xarxa amb la resta de professionals i els interns. La situació hauria de ser tractada comunment amb les parts. L'educador haurà de fer de mediador i intentar establir vincles i acords actitud i aptitudinals per a ells.

Com acompanyem en l’educació social? Quins sóns els moments i processos?

Per a poder contestar aquesta pregunta hem de tenir en compte que la perspectiva juga un paper molt imprtant. A l'hora de fer una observació hi ha infinits àngles des d'on ens podem situar per observar i cap d'ells tindrà una visió errònia de l'objectiu.
Així doncs, si el que volem observar en aquest cas és l'educació, hem de tenir clar que és una qüestió profunda, amb perspectives variables i en molts casos subjectiva.

"La educación es el punto en que decidimos si amamos el mundo lo bastante como para asumir una responsabilidad por él (...) también mediante la educación decidimos si amamos  a nuestros hijos lo bastante como para no arrojarlos de nuestro mundo y librarnos de nuestros propios recursos, ni quitarles de las manos la oportunidad de emprender algo nuevo, algo que nosotros no imaginamos para renovar un mundo común".

ARENDT,H.(2003:300) , Entre el pasado y el futuro, Barcelona:Península


Segons el punt de vista on em sitúo de la mà d'autors, pel·lícules, de la pràctica, de lo quotidià,etc., l'acompanyament en l'educació social no hauria de ser res més ni res menys que trobar-nos amb un altre per tal de fer un viatge junts. On aquest altre és el protagonista que decideix el destí i, en aquest cas,  l'educador és el que subjecta les possibles rutes.

Aquest altra, aquesta persona, siguin quines siguin les seves circumstàncies, decideix emprendre una nova direcció a la seva vida per tal de forma part de nous circuits socials , que pels motius que siguin, no hi havia pogut accedir abans. 
Per tant, aquesta persona la considerem protagonista ja que d'ella neix el DESIG.

¿Quin paper té l'educador? ¿ Té alguna funció?

Penso que l'educador el que ha de fer és possibilitar al nostre protagonista d'un ventall d'opcions, alternatives, recursos, relacionats amb la cultura i la societat per tal de que l'altre pugui establir i agafar-se a nous vincles que el permetin escalar aquests nous territoris.
Un bon educador tindrà la RESPONSABILITAT de conèixer el món, de conèixer la cultura per tal d'apropar-la a l'altre en espais de llibertat.
L'educador s'ha de sentir en DEURE sobre l'altre d'APROPAR-LO a noves visions i perspectives de la seva societat i que aquest prengui noves decisions de PARTICIPACIÓ per tal d'ALIMENTAR AQUEST DESIG.
Per tal de posar en fets aquest deure, l'educador haurà de mostrar-se ATENT a les NECESSITATS que l'altre planteji ( tant les que es mostren de forma evident com les que s'hauràn de DESXIFRAR), l'educador haurà de potenciar la múltiple mirada per observar la complexitat de la realitat de la persona amb la intenció de respondre amb les alternatives socials que més s'ajustin a aquesta.

Com a tot procés de TRANSOFORMACIÓ i CANVI podem trobar múltiples moments que varien segons els TEMPS, RITMES, CIRCUMSTÀNCIES, tant de la persona com de l'educador.

Hàbitualment trobarem moments com:
PRIMER CONTACTE: Entre l'educand i l'educador. Posar les realitats sobre la taula, establir un primer moment per concebre aquest nou ESPAI D'ACCIÓ.
INICI DEL PROCÉS I DESENVOLUPAMENT: Aquest és l'espai on hi juga en major constància lo IMPREVISIBLE. L'educador haurà d'estar atent per ADAPTAR-SE a qualsevol tipus de situacions i decisions que s'originin.

FINAL DEL PROCÉS-INICI D'UN ALTRE: Moment en que l'educand decideix finalitzar el seu acompanyament amb l'educador. No s'ha de concebre com un final sinó just com l'inici de noves rutes per aquest.

Quina cançó per tu resumeix l’essència de l’educació social?

Son moltes les cançons que poden resumir l'essència del que entenc per educació social.

 En primer lloc, perquè aquesta no és invariable per a mi i ni molt menys crec que tota ella pugui comprmir-se en tant sols uns minuts de lletra i música.

El fet d'escollir una cançó, penso que conté una bona part d'aquesta essència de l'educació social ja que la música pot esdevindre per a cada un infinitats de formes, inquietuds, definicions, respostes, vivències, preguntes, replantejaments, etc. que pot atribuir a la seva propia vida, tal i com pretén actuar l'educació entesa amb l'adjectiu de social.

 Aquesta educació, entre moltes altres qüestions,  vol ensenyar a la persona el valor, el deure i el dret que té assignat en front al món. A que aquesta pugui arribar a reconèixer-se com a individu únic, vàlid i útil per al món i per tant, capaç d'aportar en ell tota clase de fets únics. També preten apropar a la persona a cirucits socials de la seva societat per a tal de realitzar un treball participatiu amb la seva comunitat.

Si tenim en conte aquesta definició, senzilla i bàsica, són moltes les cançons que al llarg de la meva vida han pogut reflexar-la d'alguna manera. Una d'elles, i la que he volgut escollir, és la cançó titulada: Voldria aprendre, del cantautor Gerard Quintana.

" Voldria aprendre a DECIDIR, a no dir NO mai més quan vull dir un SÍ. Voldria aprendre a CAMINAR un pas darrere un altre pas. Voldria aprendre a CONSTRUIR cada moment que sé que em fa feliç. Voldria aprendre a REBUTJAR allò que tinc i no he necessitat. ESTRIPAR les lleis que no hem triat, AJUNTAR les mans per ARRIBAR. No costaria tant FER JUNTS UN PAS ENDAVANT, endavant.

Voldria aprendre a RESISTIR cada neguit que no depèn de mi. Voldria aprendre a DESPERTAR abans que el tren no passi de llarg. ESBORRAR LA POR dels vençuts, DIBUIXAR EL FUTUR sense orgull, no costaria tant fer junts un pas, endavant,endavant.

PER SEGUIR , PER NO OBLIDAR, PER SEGUIR JUNTS CAMINANT, PER VOLAR MÉS ENLLÀ, PER TORNAR A COMENÇAR."

L'educació social ha de despertar al món del voler aprendre...

http://www.youtube.com/watch?v=IqWKVRyV--g

(I+U) x V de la UTE

Ens referim en aquest cas al terme UTE com a la Unitat Terapèutica i Educativa de Villabona que ofereix un sistema carcelari alternatiu al sistema carcelari tradicional.

 Aquesta unitat preten trencar amb la realitat repressiva i la subcultura patent que existeix en les presons tradicionals per oferir un sistema carcelari basat en un procés educatiu integral de cada pres per a treballar amb ell la concienciació i la normalització d'habits i conductes que li facilitin a aquest una reinserció al món exterior més eficaç.

És a dir, l'EDUCACIÓ esdevé el factor que fonamenta el servei i sobre la que es construeix un sistema carcelari diferent. 

Després de desglosar els principals trets identificatius d'aquesta realitat, a partir d'un reportatge al programa 30 minuts, hem pogut detectar tant potencialitats com necessitats d'aquesta proposta educativa. 

Per a la realització d'un (I+U) x V caldrà fixar-nos específicament amb les necessitats d'aquesta.

Fent una mirada superficial al video he pogut detectar 6 trets que considero necessaris per a una millora del servei.

1. La mirada de tots els professionals que es troben immersos en aquesta unitat hauria d'estar comunment basada en la deconstrucció de les categories que classifiquen al pres en diferents etiquetes: delinqüent, drogadicte, pervers, lladre,etc. Ja que són persones que se'ls hi ha construït la seva identitat a partir d'aquesta etiqueta atribuïdes focalitzant en elles tota la dimensió de la seva persona. Per tant, penso com una de les majors necessitats, que la UTE estigui basada en una pedagogia desclassificatòria dels subjectes

2. L'eina educativa prioritària d'aquesta unitat son les reunions col·lectives entre els presos per a compartir les experiències, els canvis, transformacions, els errors ,etc. dins l'establiment. Penso que el paper del professional com a motor i regulador d'aquestes dinàmiques, a prt de la realització d'altres funcions específiques, hauria de consistir en un treball tutorial amb el pres, un a un, cas a cas. D'aquesta manera el pres podrà tenir un espai en el que expressar lliurament allò que ell creu necessitar per a nous processos de prog´res personal i comunitari.

3. Més enllà d'una educació en base a pal·liar les adiccions i les tendències delinqüents del pres, a partir d'habits i formes que treballen de forma intrínseca altres qüestions, caldria treballar ,amb la mateixa importancia ,altres aspectes de convivència i altres àrees personals mitjançant el treball comunitàri. 

4.Una de les mancançes que detectava un ex usuari respecte a la UTE, era la monotonia que causava els sitema horari. Detectant aquesta demanda caldria plantejar-se un horari més mobible per a que no es caigui en adquirir hàbits condicionats només per la rutina i que no tinguin un valor personal real. Es pot donar el cas, de que al saber que unes determinades actituds pujen punts, el pres les realitzi per a l'obtenció de punts independentment d'aprendre el valor que aquestes poden reflectir.

5. A part de l'educació informal i no formal que es dona de manera constant en el servei, crec necessari el tractament d'una altra àrea educativa com és l'educació formal i l'educació laboral. Un tractament adaptat al recurs d'aquestes dues disciplines podria capacitar al pres de nous coneixements per a ell que li facilitin i obrin portes al sistema social que sobrepassa la presó.

6. Una de les qüalitats que es pot detectar del recurs és el desig de participar en activitats socials de fora de la presó. Aquesta intencionalitat obra les portes de la presó cap al món de fora i a l'inversa. Es pot treballar a partir d'aquest fet aspectes com la sensibilització, la concienciació, la normalització, etc. Per tant, crec que es necessari buscar més opcions i alternatives per a la participació en diverses activitats socials de fora de la presó i no només utilitzar l'eina teatral als instituts i a les escoles.

Quina carta escriuria si fos en Quique?

Si fos un educador amb l'encàrrec del Quique...
M'agradaria plantejar-ho com a una oportunitat de posar una pàgina en blanc en la vida de la Tania on ella pugui escriure el que vulgui.
Per això, i tenint en compte el que sabem del que rodeja la seva vida, trobo molt encertat que el Quique apostés per el recurs d'una carta. La carta serà una nova opció per a la Tania que despertarà la seva curiositat i qui sap si alguna cosa més.




...
Hola Tania.
Segurament et sembli estranya aquesta carta. Sóc en Quique, un educador social del barri. M'imagino que deus estar cansada de sentir parlar d'educadors, psicòlegs, professors,...que sempre apareguin com a intrusos dins la teva vida. T'entenc i a mi també em suposaria certa incomoditat.
M'agradaria escoltar-te i compartir amb tu les experiències que estàs vivint i que junts poguem trobar alguna sortida per ajudar als teus pares.
Jo estic cada dilluns i dijous tot el dia a l'aula oberta que hi ha al costat del teu institut. Sempre que vulguis i amb total llibertat, pots venir a la meva sala que és la del final del passadís i allà podem xerrar.
Quique.

...

El hombre quiere ser confirmado en su ser por el hombre, y desea la presencia del ser del otro...secreta y turbadamente espera un SÍ que le permita ser y que pueda llegar a él solo de persona a persona.

Martin Buber

De què depèn l’èxit i el fracàs d’una acció formativa? Quina relació té amb la pedagogia de la finitut? Com treballem els nostres errors, frustracions i fracassos?

A partir de diferents vídeos extrets de la películ·la "El club de los poetas muertos" avui hem pogut tractar i plantejar-nos varies preguntes relacionades amb els components de l'acció socioeducativa.
Hem parlat del carpe diem, d'arrencar el full, de pujar-nos adalt de la taula, de nadar a contracorrent, de com assumir els fracassos,etc.
En les diferents escenes, veiem la figura d'un professor que proposa una alternativa a les estructures que tenen lligades les capacitats mentals dels seus educands. Ell confia i creu plenament que els seus educands poden trobar en ells un mar d'opcions i de desitjos que encara no han descobert.


"Muchachos, deben luchar por encontrar su propia voz. Cuanto más tarden en empezar menos probabilitades tienen en encontrarla."

Plantejant-nos a classe, de què depèn l'èxit o el fracàs de la nostra intervenció, he pogut reconèixer com és la propia predisposició la que determina la percepció de l'acció que hem dut a terme. Com la propia predisposició de rebre els aprenentatges dependrà que allò ho recordi com a un èxit o com a un fracàs. De quina manera aconseguim pujar-nos sobre una taula per veure-ho tot des d'una altra perspectiva? Per aconseguir observar el nostre aprenentatge de manera que poguem veure per igual tots els components?
Cadascú té la seva manera de pujar a aquesta taula. Després d'aquesta sessió he volgut reptar-me a reconèixer, a enfortir, i palpar la meva manera de pujar sobre aquesta taula per poder viure tots els aprenentatges permanents de manera mòbil i positiva. Sempre amb la necessitat d'avançar i d'utilitzar recursos que puguin ajudar a aquest moviment.
Contra més enfortim aquest espai singular més podrem ser capaços de mantenir-nos en peu contra qualsevol vent.

Tots vivim i hem de viure frustracions, fracassos i errors. Només en elles necessitarem trobar una nova porta oberta i la manera de madurar i crèixer. Aquest "dol" es pot expressar mitjançant una gran diversitat de formes. 
 El més complicat de tot és poder identificar quines són les nostres maneres i les dels demés per expressar-ho. 
Com a educadors hem d'aprendre a treballar personalment les nostres eines per afrontar i lliberar els nostres fracassos. Només si reconèixem els nostres tindrem la visió clara per podrem ajudar a l'altre a que trobi les seves.

"Robert Frost dijo: dos caminos divergían en

un bosque, y yo tomé el menos transitado de

los dos, y aquello fue lo que cambió todo"